Flors i violes…i bolquers.

annamolina.cat flors

A Dinamarca el Nadal es celebra el dia vint-i-quatre al vespre. Normalment es menja rostit d’ànec i de costella de porc acompanyat d’una salsa anomenada salsa marró: brunsaucebrun significa marró en danès— i es diu així per la seva cromàtica marró —els danesos, si alguna cosa fan, és no complicar-se la vida a l’hora de posar nom a les coses—. A més a més d’aquesta salsa marró, l’ànec i el porc se serveixen amb patates caramel·litzades, amanida Waldorf i col llombarda calenta amb espècies i vinagre.

Com us podeu imaginar, a l’hora d’elaborar l’àpat nadalenc, la llar s’impregna d’una olor molt especial amb la barreja d’ingredients que es complementen els uns amb els altres… aquestes festes, però, una espècie de grip, sortosament passatgera, em va vindre a visitar i a fer-me una mala passada. El seu propòsit va ser quedar-se amb el meu gust i el meu olfacte, “a canvi de què?” —vaig pensar jo—. A primera vista a canvi de res, però els dies van anar passant i la grip encara era amb mi, al meu costat, silenciosa durant el dia i expressant-se en forma de tos durant la nit i, pel que observava, sense cap intenció de tornar-me allò que era meu: el gust i l’olfacte.

El fet de no poder olorar ni tastar res em començava a fer perdre la paciència fins que la meva filla mitjana em va dir: “mama, la Milla s’ha fet caca i fa molta pudor” vaig mirar-li el bolquer i evidentment hi havia BINGO!

Mentre la canviava, una rialla, la primera des que la grip s’havia mudat al meu cos, va substituir la cara de pocs amics que acostumo a posar quan canvio bolquers. Doncs sí, valia la pena riure una mica ja que haver-me quedat sense poder olorar res significava, també, no poder olorar les pudors! L’alegria va durar ben poc però, precisament fins que van trucar a la porta i els convidats van aparèixer amb un ram de flors desmesuradament bell i que segurament desprenia una fragància angelical.

I què val més la pena doncs? No sentir cap pudor però tampoc cap bona olor o ser capaç de sentir pudors i olors?

Què val més la pena en la vida? Quedar-se en un punt on res no et fa ni fred ni calor, on tot t’és igual, on res no és positiu ni negatiu, on res fa il·lusió ni desil·lusió?. Quedar-se en un punt neutre que no ens aportarà gaires problemes però tampoc gaires solucions? …

O arriscar-se i entendre que a la vida no tot són flors i violes, ni tampoc tot són bolquers a punt d’esser canviats?

I jo que em pensava que la grip no m’havia deixat res a canvi…

 

  • Anna-anita

    Ai Anna,que bona ets, aquesta grip ha donat moooolt de si !!!