Dites que diuen molt

annamolina.cat.clauFor en mand med en hammer, ligner alting et søm”

Feia dies que em mirava aquesta dita danesa. Traduïda literalment vol dir: “a l’home que té un martell, tot li sembla un clau”. A primer cop d’ull podem pensar que es tracta d’una dita força senzilla d’entendre, directa, fidel a l’estil nòrdic, vaja.

A Dinamarca aquesta dita es fa servir quan, per exemple, una persona es limita a utilitzar l’instrument que té a l’abast per solucionar un problema que ,segurament, requereix un altre tipus d’estri o aproximació per ser solucionat. Dit d’una altra manera, quan ens referim a l’home que té un martell, en aquest cas, estaríem parlant d’una persona amb una escassa visió de conjunt.

Quan ja tenia pensat com faria encaixar la història de l’home del martell que tot ho veu com un clau amb la realitat actual, vaig fer un pas extravagant i vaig decidir enviar la dita per correu a una amiga de Barcelona, preguntant-li què entenia en llegir-la. Uns segons després em va contestar dient-me que entenia que qui té poder per a alguna cosa, tot ho veu susceptible de ser intervingut.

En un tres i no res m’havia desmuntat tota la història —vaig pensar— que començava així:

Imagineu-vos una biblioteca un xic especial formada per dos prestatges: el prestatge de la dreta, que només conté un llibre amb la dita danesa: “a l’home que té un martell, tot li sembla un clau”, i el prestatge de l’esquerra, on no hi ha ni dites, ni llibres, només fets. Fets com ara les atrocitats que han tingut lloc a la capital francesa, o a Nigèria. Fets que inclouen tots els conflictes bèl·lics que passen al món. La magnitud d’aquests episodis és tan desproporcionada i tan llunyana de la realitat d’uns i, a la vegada, tan proporcional a la realitat dels altres, que els humans tenim una tendència a, o bé demonitzar un dels bàndols participants en els conflictes, o bé a girar-nos cap al prestatge de la dreta i aplicar la dita danesa a totes les realitats possibles. En aquest cas, podríem generalitzar de la següent forma: a l’home que té un fusell, tot li sembla un objectiu, a l’home que té una moto-serra tot li sembla una selva amazònica, a l’home que té molts diners, tot li sembla un mercat…

Paris, aquests dies, sembla una ciutat en estat de guerra: policies a cada xamfrà, desplegaments militars custodiant escoles jueves, oficines de correus, bancs… i tot això per a què servirà? Probablement per a res; la ciutat de les llums gaudirà d’una etapa asimptomàtica fins que “la malaltia” peti per un altre lloc.

Seria bonic pensar que al nen que té un llibre, tot li semblen possibilitats, que al nen que té una llavor, tot li semblen aliments, que al nen que té un llapis, no li cal un fusell per expressar-se…

Ves per on, tant si agafem la interpretació que la meva amiga n’ha fet de la dita, com el sentit que se li atribueix a Dinamarca, la conclusió vindria a ser la mateixa: cal reflexionar sobre què posem a les mans de les generacions venidores.

  • Molt bé!

    • homedelava

      Gràcies!

  • Laura

    Podríem posser a la mà comprensió, tolerància i sobretot amor.