Per això et fa por llegir…

Llegir fa por

Si ho penses bé, de demanar l’opinió sobre alguna creació teva a la família i els amics més propers, l´única cosa que en treus és un carràs d’elogis que fan més mal que bé, doncs, normalment, la família i els amics volen el millor per a tu i, amb tota la bona intenció del món, et fan saber com n’ets de bona. El més normal és que en rebre tals elogis t’adormis sobre els llorers i no busquis millorar, superar-te…

 

Per sort, no sempre que es pregunta s’obté una resposta previsible. Fa uns mesos una bona amiga em va venir a visitar a Dinamarca. Mentre fèiem un cafè li vaig demanar si s’havia llegit un manuscrit que li havia enviat feia un temps —a la meva amiga li costa una mica agafar un llibre, o sigui que sóc conscient de l’esforç que fa quan, de tant en tant, li envio material del meu—.

 

Em va donar una resposta que, sincerament, no l’esperava: “Sí, l’he llegit tot, però això de llegir coses que “t’enganxen” no va amb mi. Quan veig una pel·lícula al cinema, estic les dues hores que dura la pel·lícula concentrada, després hi penso una estona, i ja està… te la treus fora del sistema. En canvi, un llibre que t’enganxa t’engola cap a dins d’una història i et té allí perpetuada… no pares de pensar què li passarà al personatge tal, com s’acabarà tot plegat… li dones massa voltes vaja! I em molesta que un llibre et pugui absorbir tant!”

 

Em va costar una mica pair el missatge, la bronca, l’elogi… Com podia catalogar aquella resposta tan sincera plena de crítica i, pel damunt de tot, plena de reconeixement? Doncs, no és això el que busca constantment qui escriu? Fer que els lectors se submergeixin en el món que ha creat fruit de la seva imaginació i que s’hi quedin el més temps possible?

 

La confessió d’aquesta amiga va suposar trobar-me, de sobte, amb un material valuosíssim. Quants lectors com ella deuen haver-hi escampats pel món? Lectors a qui els fa por obrir un llibre perquè saben que si els agrada tindran menys temps per posar una rentadora, planxar, treure el gos, anar a comprar…

 

El postulat de la meva amiga va ser un dels elements que vaig tenir en compte a l’hora de proposar la literatura dosificada que despatxa aquesta web.

Potser en un món on el temps és or, val la pena entendre quins són els turments diaris dels lectors i en lloc de culpar el públic en general perquè no llegeixen prou, la gent a qui ens agrada escriure, ens hauríem de preocupar de com servim el nostre treball. Fer que qui llegeixi no tingui la sensació que podria estar fent qualsevol altra cosa més productiva, o millor dit, qualsevol altra cosa que aporti resultats visibles i mesurables, és el gran repte de la literatura d’avui.

 

No aconseguirem res aixecant el dit i assenyalant als que es despengen de la lectura. Els que produïm material literari hem d’entendre les necessitats de la gent i potser treballar perquè un dia comprenguin que val més llegir deu minuts que no llegir gens, que no passa res si un llibre t’enganxa, el teu cos i la teva ment necessiten allunyar-se de la realitat de tant en tant…

Llegir no t’ha de fer por, llegir és trobar-se immers en un viatge del que en pots sortir en qualsevol moment, i és lògic que, durant un temps, pensis en els personatges que has conegut i en parlis amb els amics i família… de la mateixa manera que els ensenyaries fotos si haguessis anat a fer un safari a l’Àfrica i els parlaries de la gent amb qui t’has creuat.

Llegir et crea fotografies mentals i el fet que els altres no les puguin veure no significa que el teu intel·lecte no s’ho hagi passat d’allò més bé… mentre, tu, llegies.

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Anna-anita

    Doncs jo precisament el que vull és que un llibre “m’enganxi” i tingui ganes de seguir llegint,o que em deixi intrigada pensant amb que passarà??, si no és així m’avorreix tant esperar veure si la cosa s’arregla que soc capaç de deixar-lo a mitges i no obrir-lo mai mes….m’ha passat tantes vegades …és que no puc !