Què et faria gràcia ser?

Què vols ser?

—Què et faria gràcia ser?

—Pintor.

—T’agrada pintar?

—No ho he provat mai…

 

Us ha passat alguna vegada, en un sopar o celebració, que seieu al costat d’una persona que no coneixeu de res i per trencar el gel li pregunteu a què es dedica? Normalment la resposta us deixa amb més interrogants que abans d’establir la conversa, doncs sol passar que, la persona en qüestió, no t’explica en què consisteix la feina que fa, si no que et deixa anar el títol que ostenta en forma de sigles i en anglès. Immediatament per no fer-te la pesada, ni fer el ridícul, fas veure com si les sigles CVP Assistant, CEO, CPM etc. et sonessin tan familiars com M&M’s i RENFE i et dones manya a buscar una altra pregunta per trencar la capa de gel ara encara més gruixuda. Ens podríem anomenar la “generació títol”.

 

Predomina un cert afany de buscar l’etiqueta, i no em refereixo a l’etiqueta relacionada amb el saber fer, sinó a l’etiqueta professional. En la societat actual és important ostentar un títol, ja sigui el títol de pintor, escriptor, director… A primer cop d’ull no hi ha pas res de tràgic en això. El bonic del cas ve quan ens obstinem a aconseguir un títol, una etiqueta, costi el que costi, oblidant-nos que per tal d’esdevenir un pintor s’ha de fer una cosa tan bàsica com pintar, per tal d’esdevenir un professor, s’ha de fer una cosa tan bàsica com aprendre i ensenyar, per tal d’esdevenir un escriptor s’ha de fer una cosa tan bàsica com escriure i per tal d’esdevenir un viticultor s’ha de fer una cosa tan bàsica com tenir cura dels ceps… Tot això s’ha de fer durant hores i hores, un dia rere l’altre.

 

El títol en sí de què ens serveix si no ens adonem que si no gaudeixes pintant, ensenyant, escrivint, tenint cura dels ceps… el pagaràs molt car, aquest títol. En un món ideal, és el fer el que ens hauria d’aportar la felicitat, no l’esdevenir. El fer ens pot omplir una vida, l’esdevenir, uns minuts.

 

Avui és Sant Jordi, dia mundial del llibre, i aquest petit article va dedicat a les persones que llegeixen sense cap intenció de ser catalogades com a devoradors de llibres, bons lectors, lectors tenaços… simplement pensava en les persones que llegeixen perquè el fer els omple més que l’esdevenir.

 

Feliç Sant Jordi 2015